Aiguabarreig, calç i carbó | d’un Ebre ardent | que va fluint | enllà del temps.

L’aigua dolça | llisca damunt la roca de  pell viva, | atiada per les mans de calç i carbó | a la cadolla dels ulls.

Més avall, barques i llaguts | passen silenciosos, | i entonen la cantarella del riu.

Remor de veus dins l’abeurador. | Cabells d’agulles de pi. | Xops de vent | pentinats per la granera |del temps.

D’on ve l’aigua? | Alegria de sentir el galet del cànter | quan la calor calcina les pedres.

La camisa banyada per la suor del teu cos | mentre el líquid vessa de la boca oberta | com el sallent d’una antiga mina d’aigua, | i baixa pel correntiu del coll, | et refresca la cara riallera | i al llac del pit | s’eixampla d’humanitat.

Els saurins son faunes | que salten pels barrancs frondosos. | Les seues boques de flauta | entonen el càntic dels rierols | i els seus peus de molsa humida | fan la remor de milers | de balitroques silencioses.

Fades d’aigua i carbó | ruixen els carrers | els matins de primavera | amb l’olor de l’aufàdiga i el romer.

Melodies secretes als tolls | que calciguen els peus nus | de les figueres.Mullena nocturna, | plugim de celístia | que cau de la lluna | quan els lladres nocturns | roben els colors platejats del meu riu.

Lladres de l’aigua i la llum!

I l’olor de la terra mullada. | I l’olor de la terra cremada. | El broc de canya encastat | a la cisterna que recull | la llàgrima d’un núvol | que es mor de tristesa | per aquestes terres resseques i eixorques | perdudes de la mà de Déu | i cremades per l’alè del diable.

La humita de la paret | del teu somni rellent | s’escorre cap a l’infinit. | Aiguamolls d’argila rogenca | refresquen el pitxell | de la memòria | que mai no pot saciar | la set del silenci.

Degotim de pluja | sota la teulada | que encara tentineja | la cançó dels núvols | que corren massa de pressa.

Trist degotall a la pedra | que deixa entreveure | l’edat  anterior | a  les muntanyes | d’aquesta vella Ilercavònia.

I el teu rostre xop, | amb tots els mars, | totes les pluges, | els llacs, | tota la terra líquida de l’ocàs, | va formant una  onada de tendresa | als teus ulls | xopets de salvatgeria.

Qui sap d’on ve l’aigua?


Llegiu tota la publicació a https://matrixcultura2050.substack.com/p/artitzar-el-paisatge-a-ribera-debre

+ + + +

Càmera i edició: Andrew Colquhoun.
Coordinació de producció: Maria Escobedo Caparros.
Coordinat amb: Associació Cultural RIba Rocks, Riu d’art a Riba-roja d’Ebre i Ajuntament de Riba-roja d'Ebre.
Amb el suport de: EU Next Generation, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i
Centre d'Estudis de la Ribera de Ebre.