CONCEPTE DEL TALLER
El "Taller de vídeo livestream: cinemàtiques de la web" es concep des de la perspectiva de:
Un espai creatiu per al desenvolupament de formats innovadors de contingut audiovisual i cultural online en el context de la "societat connectada" emergent.
Un espai de trobada intersectorial i intercultural per a la generació de processos, idees, coneixement i el foment de noves audiències culturals online, transfrontereres i globals.
Un acostament a Internet com a espai en construcció on el món audiovisual transcendeix els límits del cinema o la televisió i permet estendre l'abast de les altres expressions artístiques i culturals.
Els treballs creats al taller poden adoptar, per exemple, el format d'una webserie en viu, cenyir-se a una única "presa cinemàtica" o desplegar-se com una instal·lació de vídeo livestream, la transmissió d'un entorn, una actuació, performance...
A partir dels vectors i les estètiques que les tecnologies de vídeo livestream estan possibilitant, es focalitzarà la construcció d'una imatge viva, en directe i online, per tant, temporal i serial, una imatge de vídeo, un text o un so que "existeix" en el moment en què és creat, transmès i rebut per una audiència actual i transterritorial.
El pols o "mantra de treball" del taller es fa ressò d'una observació del filòsof Fredric Jameson: "Avui patim d'una inhabilitat creixent per imaginar un futur diferent. El que necessitem és una mediació en l'impossible... una imaginació intensa per a un altre estadi que encara no ha arribat".
A més de l'accés a la plataforma de vídeo livestream de Livemedia, les intervencions realitzades durant el taller poden incorporar altres eines de vídeo online com Skype, Periscope o Facebook Live, com també qualsevol imatge CGI d'una pantalla d'ordinador.
L'àudio serà un element important en totes les propostes i els projectes del taller.
Per donar un marc conceptual al taller, i considerant l'impacte potencial de les tecnologies de vídeo livestream en les pràctiques artístiques, culturals i socials, així com en la innovació del contingut audiovisual en una societat connectada online, es farà referència als escrits de teòrics com Paul Virilio, per a qui a Le futurisme de l'instant (2010), "passat, present i futur es contrauen en l'instant omnipresent. Quin tipus d'hiperrealisme estem tractant aquí? Un excés de realitat. A distància i instantani, alhora estereoscòpic i estereofònic", o Steven Shaviro, que a Post-Cinematic Affect (2010) escriu: "Estem testimoniant l'emergència d'un règim de mitjans audiovisuals diferent i de fet una manera diferent de producció. En el paisatge medial actual quan la continuïtat intensificada és empesa fins a un punt absurd i hiperbòlic, el resultat és un 'canvi de règim' radical i estètic".
